 1- RESPONSABILITATS: Exigim que la Direcció General assumeixi responsabilitats en l’accident d’Horta de Sant Joan, per la seva política de premiar l’extinció per sobre de la seguretat, així com per la desinformació a la que ha sotmès a tots els bombers. Demanem que aquesta assumpció de responsabilitats es vehiculi mitjançant una carta oberta a tots els parcs i als familiars dels nostres companys desapareguts. Així mateix, exigim una carta de rectificació de les conclusions de l’informe del foc d’Horta de Sant Joan mitjançant una carta oberta a tots els bombers per part dels responsables de l’informe que va arribar als parcs. Tanmateix, exigim consensuar amb la Direcció, a través dels nostres representants, un nou model d’intervencions que inclogui un autèntic canvi de filosofia que prioritzi la seguretat sobre qualsevol altre aspecte, fent front decididament a la sobreexposició sistemàtica del personal i treballant aspectes bàsics, mai convenientment plantejats, com són el replegament preventiu o el caràcter extremadament ofensiu en les estratègies de foc forestal. Entenem que aquestes demandes han de venir necessàriament acompanyades per plantejaments profunds que, de manera paral•lela, donin solució definitiva a la precarietat en la formació de qualitat i a l’endèmica falta de personal en la nostra organització, entre altres problemes inajornables. 2- SEGURETAT: Demanem el desenvolupament del reglament de la llei de prevenció de riscos. Aquesta llei diu en el apartat 3.2, que els cossos especials com el nostre necessita un reglament intern que valori els riscos específics en l’àmbit de les nostres intervencions, perquè es puguin implementar les mesures correctores a la fi de minimitzar els riscos. Fins que això no es faci, la llei només ens contempla dintre dels nostres parcs, que és on menys mal ens podem fer. A dia d’avui, quan el nostre comitè de seguretat i salut laboral denuncia algun incident en l’àmbit de les emergència, inspecció de treball es declara incompetent, per no tenir desenvolupat aquest reglament. Una espiral sense sortida. Tenir desenvolupat aquest reglament ens facilitaria la obtenció de eines tant necessàries en el nostre treball com jaquetó forestal, mascaretes amb filtres, càmeres tèrmiques, etc. A banda d’altres mesures que afavoririen la nostra seguretat en els serveis, vehicles adaptats a les nostres necessitats, etc. Per això es tan important aquest punt i creiem que per això la nostra direcció general es nega a fer-ho. 3- CARRERA PROFESSIONAL: El desenvolupament de la carrera professional és un projecte a mig terme que està vinculat amb el quart punt: l’escola pròpia. En primer lloc i de manera urgent, exigim la DISPENSA DE GRAU: això vol dir que mentre es desenvolupa la carrera professional que després explicarem, tothom té el dret d’assolir el grau superior una vegada a la seva carrera professional. Així un bomber del grup D pot demanar ingrés al grup C, mitjançant convocatòria, demanant la dispensa de grau, sense tenir la titulació ni l’antiguitat exigida (així ho fan a Mossos). Per la mateixa raó un bomber, caporal, sergent i oficial (grup C), pot demanar ingrés en el grau superior, sotsinspector (grup B). Reivindiquem aquest dret mentre no estigui desenvolupada la carrera professional. Un cop això hagi arribat pensem que la dispensa de grau ja no tindrà sentit perquè hi haurà altres mitjans més justos. El desenvolupament de la carrera professional està contemplada a la llei de Funció Pública i a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i insta a l’administració a desenvolupar-la. La carrera professional està contemplada també als acords del 98, i tots els acords posteriors, i ha estat reiteradament incomplerta per part de l’administració. Entretant, proposem el desenvolupament d’un cicle formatiu de grau mig en emergències que seria un requisit per accedir a les oposicions de bomber (actualment en fase de disseny). L’escola hauria d’homologar aquest cicle formatiu un cop superada la fase d’oposició, amb l’ampliació de la formació teòrica i pràctica per tal que la gent sortís de l’escola amb el grup C1 assolit. La llei de Funció Pública obliga a convocar places de tècnics fora de la promoció interna. Però un cop desenvolupada la carrera professional, aquestes places només podrien cobrir vacants de l’escala de suport a la operativa, i en cap cas podrien exercir funcions operatives (caps de guàrdia, etc). Per poder exercir aquesta responsabilitat, s’haurà d’haver passat per la carrera professional vertical (bomber, caporal, sergent i oficial). Aquest punt és especialment important perquè evitarà que persones externes que no tenen cap experiència professional com a bombers puguin exercir de responsables en emergències, tal com passa ara. D’altra banda, demanem la carrera horitzontal que implica el dret de tots els bombers a assolir nivells en funció de la seva experiència i el seu currículum formatiu, independent de la carrera vertical. Aquí estarien incloses les especialitats a les que tots els bombers tindríem accés, en el marc de l’escola, mitjançant un cicle formatiu amb un còmput d’hores a valorar o titulació oficial convalidada. Dins de les especialitats creiem que hi haurien d’haver de dos tipus: GRAE (muntanya i subaquàtic), que per les seves peculiaritats tècniques i logístiques, han de estar centralitzats en llocs determinats i sotmesos a una reglamentació específica, i les especialitats de parc. En aquestes especialitats haurien d’estar incloses aquelles que per les peculiaritats dels serveis i de les nostres necessitats, ens donarien una polivalència a l’hora de resoldre els serveis i un intercanvi d’informació molt enriquidor en l’àmbit dels torns i dels parcs. Per exemple: electricitat, autobombes, estructures, risc químic, vehicles especials, intervencions forestals, etc. En el marc del nou model d’escola, proposem que dintre de la formació bàsica s’articulés la especialitat de manera que, els nous bombers sortissin de l’escola amb la formació per la seva especialitat i es consolidés amb l’experiència als parcs. Creiem necessari que, per mantenir l’especialitat, s’hauria de fer un curs de reciclatge cada X temps. 4- ESCOLA PRÒPIA: Exigim el compromís d’habilitar una escola de bombers fora de l’àmbit de l’actual. Volem una escola que doni resposta a les nostres necessitats formatives, ben dirigida i ben dotada, amb camp de maniobres dissenyat per i per a bombers, per poder implementar una bona formació teòrica i pràctica. 5- COS ÚNIC DE BOMBERS: Demanem que s’apliquin criteris comuns a totes les regions d’emergències, articulat per un reglament consensuat per totes les parts. Elaborar un reglament que li doni a cadascú les seves responsabilitats i ens doni a nosaltres una eina de referència per poder combatre les arbitrarietats que actualment es produeixen i que la majoria de vegades acaben recaient sobre els bombers de parc. 6-REPRESENTATIBITAT EN LES DECISIONS: Exigim una representativitat amb caràcter decisori per part dels bombers en tots el àmbits que afectin al cos de bombers. Elaboració del reglament. Compra de material, (amb criteris de seguretat per sobre dels econòmics), en la elaboració de protocols, ambdós en el marc del nostre comitè de seguretat i salut laboral. Disseny de nous parcs, amb la participació vinculant del personal que estigui adscrit al mateix, etc. PER LA NOSTRA DIGNITAT I LA NOSTRA SEGURETAT
|